Durant el segle V abans de Crist, Egina era un dels centres socials i polítics més importants del Mediterrani i la península de l'Àtica. La moneda egina es va estendre arreu del Mediterrani degut als grans intercanvis comercials dels quals formava part aquesta illa. Així doncs, aquest és un dels motius pels quals va ser una de les èpoques en les quals es van fer més temples i santuaris, entre ells, el santuari d'Afea. El santuari erigit en honor a Afea va ser un dels més importants de l'època arcaica i inspirador de l'època clàssica.
El final d'aquesta època benestant va arribar al voltant de l'any 431 aC amb el sorgiment de la pesta a Egina, que a la mitologia es va associar a la fúria que va sentir Hera després de la infidelitat de Zeus amb la Nimfa Egina. En els versos d'Ovidi queda reflexada aquesta etapa de la història de Egina: "En el estrago de los perros primero, y de las aves, ovejas y bueyes y entre las fieras, de la súbita enfermedad, se captó la potencia. Llega a los pobres colonos con daño más grave la peste y en las muradas señorea de la gran ciudad. Las vísceras se queman a lo primero, y de la llama escondida indicio el rubor es y el producido anhélito . Áspera la lengua se hincha, y por esos tibios vientos árida la boca se abre y auras graves se reciben por la comisura. No la cama, no ropas soportarse algunas pueden, sino en la dura tierra ponen sus torsos, y no se vuelve el cuerpo de la tierra helado, sino la tierra de ese cuerpo hierve a donde quiera que la mirada de mis ojos se volvía [...]"
