miércoles, 28 de diciembre de 2011

Egina, l'art d'una illa

Durant el segle V abans de Crist, Egina era un dels centres socials i polítics més importants del Mediterrani i la península de l'Àtica. La moneda egina es va estendre arreu del Mediterrani degut als grans intercanvis comercials dels quals formava part aquesta illa. Així doncs, aquest és un dels motius pels quals va ser una de les èpoques en les quals es van fer més temples i santuaris, entre ells, el santuari d'Afea. El santuari erigit en honor a Afea va ser un dels més importants de l'època arcaica i inspirador de l'època clàssica.

El final d'aquesta època benestant va arribar al voltant de l'any 431 aC amb el sorgiment de la pesta a Egina, que a la mitologia es va associar a la fúria que va sentir Hera després de la infidelitat de Zeus amb la Nimfa Egina. En els versos d'Ovidi queda reflexada aquesta etapa de la història de Egina: "En el estrago de los perros primero, y de las aves, ovejas y bueyes y entre las fieras, de la súbita enfermedad, se captó la potencia. Llega a los pobres colonos con daño más grave la peste y en las muradas señorea de la gran ciudad. Las vísceras se queman a lo primero, y de la llama escondida indicio el rubor es y el producido anhélito . Áspera la lengua se hincha, y por esos tibios vientos árida la boca se abre y auras graves se reciben por la comisura. No la cama, no ropas soportarse algunas pueden, sino en la dura tierra ponen sus torsos, y no se vuelve el cuerpo de la tierra helado, sino la tierra de ese cuerpo hierve a donde quiera que la mirada de mis ojos se volvía [...]"

Afea a la mitologia

El temple d’Afea a Egina està dedicat a aquest personatge de la mitologia grega. Segons els poetes de l’antiguitat, Afea fou filla de Leto, és a dir, germanastre d’Apol·lo i Artemisa i se l’identifica amb la deesa grega de la llum. No es parla gaire d’ella i, per aquest motiu, la seva veneració queda relegada a la illa d’Egina tot i que es va trobar una inscripció al temple dedicat a Apol·lo a Bassae en la qual apareix el seu nom, cosa que fa pensar que seria una deïtat secundària en aquest temple. El temple d’Afea es troba construït on es creu que va desaparèixer Afea després d’implorar a la que possiblement és la seva germana Britomartis que l’ajudés a escapar del rei Minos, qui s’havia enamorat d’ella, per la qual cosa en ocasions se l’anomena Afea la Invisible. A l’illa d’Egina se la considerava també una deïtat local relacionada amb la fertilitat i el cicle agrícola.

Altres poetes parlen d'Afea com una manifestació de Britomartis, en comptes de ser la seva germana i, per tant, ja se la consideraria filla de Zeus i Carme, filla d'Eubul. Igualment era una nimfa que va fugir de Minos, enamorat d'ella però aquest cop va saltar des d'un penya-segat cap al mar, caient a les xarxes dels pescadors d'on va ser rescatada per Artemis qui la va convertir en deessa i des de llavors se l'associa juntament a aquesta a la protecció dels mariners i els ports.

En quant al santuari on està emplaçat el temple, aquest rep el seu nom de la nimfa grega Egina, qui va ser seduida per Zeus que la va segrestar en forma d'àguila i la va portar a la illa que ara rep el seu nom, abans coneguda con Enone. Tot i que Asopus, pare d'Egina, va intentar fallidament evitar el segrest, la parella va concebre un fill, Éaco, qui més envant es va convertir en rei d'Egina i se'l considera l'avi d'Aquiles.


El santuari

El santuari de Afea a Egina ha sofert diferent canvis al llarg del temps amb noves edificacions.
En el segle V a.C es va edificar el períbole est, les vivendes dels sacerdots (amphipoleion) amb el pòrtic i la terrassa, el temple amb la rampa d'accés, una altar vora el períbole est, una cova, dues bases, el propileu, els banys, l'aqüeducte, el períbole exterior sud i les murades que vorejaven nord i sud.
En el segle VI es van construir un altar i un altre propileu.
Al segle VII es van fer noves construccions al santuari, noves vivendes per sacerdots, un aljub, un nou altar, construccions semicirculars que sorgeixen del temple i un nou períbole.
Plano del santuario (Guide Joanne 1911, según Furtwangler)

martes, 27 de diciembre de 2011

Construcció del temple

La construcció del temple de Afea a Egina fou un gran avanç en qüestions tècniques de l'arquitectura i l'escultura grega ja que fou una gran promulgació de l'ordre dòric que s'adelantà al conegut Partenó d'Atenes costruït posteriorment.
El temple de Afea és una construcció que respon a l'ordre dòric. El temple es troba envoltat per columnes, per tant és perípter. És hexàstil, es troben sis columnes als costats de l'amplada i tretze als de la llargària seguint així la norma de sumar el doble de les columnes més una per el costat de la llargària. El temple compta amb columnes in antis als seus dos extrems. La construcció es recolza sobre un crepidoma de tres escalons d'on parteix la distribució del temple que consta de pronaos, naos i opistòdom. La naos es troba dividida en tres naus, la central, on es trobaria l'estàtua criselefantina de la divinitat de la que només es conserva la base, més alta que les laterals. Aquesta separació de la naos es realitza mitjançant la utilització de columnes de doble alçada. L'obra es va realitzar amb tova recoberta d'estuc degut a la facilitat geogràfica d'aconseguir aquest tipus de material.
Al front del temple es trobaria l'altar on es realitzaven els sacrificis i rituals per les divinitats que el poble podia presenciar.


Fotografia by yu212218 photobucket


lunes, 26 de diciembre de 2011

Correccions del temple

El temple de la deessa Afea s'adelanta al seu temps i ja compta amb diverses correccions òptiques, molt utilitzades a les construccions clàssiques.
Els intercolumnis dels extrem es estrenyen de manera suau, es produeix l'entasi de les columnes, es corregeixen el tamany i la inclinació de les columnes dels extrems, fet que conduiex a l'espectador a tenir una visió estrictament vertical.
Aquest tipus de correccions foren molt populars a construccions posteriors com el Partenó.
fotografia de courses.cit.cornell.edu

domingo, 25 de diciembre de 2011

Els frontons

El temple de Afea compta amb dos frontons, situats a la part oriental i occidental de la construcció. Les seves escultures foren descobertes per Robert Cockerell en 1811.
Els frontons del temple foren realitzats en marbre, cada figura per separat.
Representen episodis de la Guerra de Troia per tal de destacar l'actuació que els avantpassats d'Egina van tenir en l'episodi bèl·lic.
Destaca el frontó situat a la part oriental per la qualita del material, màrmol de Paros i la seva perfecció en les talles que resulten molt depurades per l'escultura arcaica i dennoten les primeres mostres del classicisme.
Els dos frontons comptaven amb la representació d'esfinxs i figures femenines als laterals i al centre.
Els eginetes van realitzar diverses escultures per a disposar als frontons ja que una vegada acabada la primera obra van creure que la moda havia canviat i van decidir realitzar-ne una altre més indicada, l'escultura es trobava a l'inici del periòde clàssic, ja no hi havia el somriure arcaic i les posicions dels cossos eren variades, en definitiva era l'inici de l'època clàssica.
Aquests episodis escultòrics també es trobaven policromats en colors vistosos, encara que aquesta policromia es va perdre del tot amb la desafortunada restauració realitzada per Thorvaldsen que reduï les imatges a un tò blanc. El color potenciava el realisme de les figures que ja denotaven gran sentiment i humanitat que les convertien en primeres escultures pròpiament clàssiques.

Bibliografia: http://www.jstor.org/pss/626211

sábado, 24 de diciembre de 2011

Iconografia dels frontons

El frontó de la part est representa la batalla de Heracles i Laomedont, rei de Troia i pare de Príam. Aquest part consta de onze escultures. El personatge central és Atenea que batalla amb els adversaris, ferint a un grec que sagna i ja ha perdut el casc, que li apropa un altre soldat grec, en la batalla. També es representat Heracles amb la seva característica pell de lleó lluitant contra els troians amb fletxes. Vora Heracles es representa a Laomedont a punt de morir degut a una ferida de les fletxes de Heracles al igual que diversos soldats troians. A l'altre costat de la deessa Atenea es representa a Telamón perseguint dos soldats troians. També es representen un arquer, un mort i un soldat ferit.
 En el frontó occidental dominat també per la figura de Atenea es troben representats Teucro i Ayax dirigits per Agammenó quan s'enfronten als troians. Es representa un arquer que es pensa que es Paris.També es representen diversos soldats, cadavers de la batalla, alguns de ells mutilats, un casc i un escut.










Fotografia de flickriver.com

viernes, 23 de diciembre de 2011

L'escultura a Egina


Egina va ser un centre artístic de gran qualitat durant el segle V aC. Un escultor molt important de l'illa fou Onatas qui va ser autor d'obres com la Démeter Negra o un Hermes però destaca sobretot el grup escultòric en bronze per al Temple de Zeus a Olímpia on va agafar trets dels frontons del Temple d'Afea.
Un altre obra destacable és un relleu en marbre d'una làpida funerària d'1.10 metres d'alçada que es data del tercer quart del segle V aC i del qual no se'n coneix l'autor. Es representa un jove amb un ocell a la ma esquerra mentre que amb la ma dreta intenta agafar una gàbia. Al costat hi ha un pilar on reposa un felí i al seu davant, apareix un nen del qual no s'ha conservat la meitat inferior, cosa que ens dificulta saber si estava assegut o recolzat en el pilar. Tot i que és un relleu difícil d'interpretar, es sap que els dos personatges possiblement eren germans i que el menor d'ells havia mort recentment. Destaca la banda floral que surt al voltant de l'escena que recorda a les moldures de l'Erecteu.

ROBERTSON, Martin, El arte griego, Madrid, Alianza Forma, 1985.