Respecte als frontons, la transició entre l´estil arcaic i el clàssic, es fa evident en el frontó est. Una de les versions del frontó és que ens trobam figures esculpides per complet; inclús les parts destinades a no ser vistes, en bulte rodó.
A més de les escultures dels frontons; hi havia altres dos grups d´estàtues que es situen en el recinte front a la façana oriental del temple. D´un d´ells queda molt poc, tan sols les cremades d´un arquer, diverses parts de guerrers i un fragment d´Atenea. molt més es sap de l´altre grup; que conta la història del segrest de la nimfa Egea per part de Zeus.
De l´estatuària criselefantina Afaia; situada a la naos, només queda la base de pedra.
S´ha de dir que les figures del temple d´Afea, conserven el típic somriure arcaic. Les estàtues estaven ricament policromades.
Pel que fa al centre de l´àrea sagrada on s´aixeca el temple d´Afea, va existir un altar destinat a la realització de sacrificis cremats, davant el qual s´aixecaren quatre estàtues per a les quatre bases de pedra conservades.
S´ha dit la possibilitat de què el frontó oriental estàs fet a base d´una combinació de diversos elements de les parts del cos nues, juntament amb certs elements en bronze. Tot i així, es diu que és poc probable ja que, de fet, no han aparegut els necessaris punts d´únió en els fragments conservats.
D´altra banda, en base a les escasses restes conservades; hi ha qui diu que mai va existir un primer frontó oriental. Els fragments són pocs i els frontons actuals tenen més de deu figures. En tenen onze a l´oriental i tretze l´occidental. Per tant, no hi hauria suficient escultures per a completar l´espai.
Gran part de les figures es conserven en estat fragmentari; però algunes d´elles co els guerrers dels cantons dels frontons; són la base perfecte per la comparació de l´evolució estilística que es va produir en els escassos vint anys que hi havia entre les obres.
A més de les escultures dels frontons; hi havia altres dos grups d´estàtues que es situen en el recinte front a la façana oriental del temple. D´un d´ells queda molt poc, tan sols les cremades d´un arquer, diverses parts de guerrers i un fragment d´Atenea. molt més es sap de l´altre grup; que conta la història del segrest de la nimfa Egea per part de Zeus.
De l´estatuària criselefantina Afaia; situada a la naos, només queda la base de pedra.
S´ha de dir que les figures del temple d´Afea, conserven el típic somriure arcaic. Les estàtues estaven ricament policromades.
Pel que fa al centre de l´àrea sagrada on s´aixeca el temple d´Afea, va existir un altar destinat a la realització de sacrificis cremats, davant el qual s´aixecaren quatre estàtues per a les quatre bases de pedra conservades.
S´ha dit la possibilitat de què el frontó oriental estàs fet a base d´una combinació de diversos elements de les parts del cos nues, juntament amb certs elements en bronze. Tot i així, es diu que és poc probable ja que, de fet, no han aparegut els necessaris punts d´únió en els fragments conservats.
D´altra banda, en base a les escasses restes conservades; hi ha qui diu que mai va existir un primer frontó oriental. Els fragments són pocs i els frontons actuals tenen més de deu figures. En tenen onze a l´oriental i tretze l´occidental. Per tant, no hi hauria suficient escultures per a completar l´espai.
Gran part de les figures es conserven en estat fragmentari; però algunes d´elles co els guerrers dels cantons dels frontons; són la base perfecte per la comparació de l´evolució estilística que es va produir en els escassos vint anys que hi havia entre les obres.
Frontó del Temple d´Afea a Egina, conservat a la Glipoteca de Munich.
Bibliografia: ternerocamposnacho.blogspot.com/2010/02/templo-de-afaia.html.
No hay comentarios:
Publicar un comentario