L'estàtua de l'interior

Com tot edifici religiós el temple d’Afea, incorpora una estàtua a l’interior del seu temple, al centre de la cel·la. D’aquesta estàtua només se’n conserva la base de marbre tot i que es sap que era una estàtua criselefantina, és a dir, combinava dos materials com el marbre i l’or. Gràcies a les traces deixades per la base de l’estàtua al terra, es sap que aquesta estava policromada seguint l’estil dels frontons. També es conserven petits forats al terra que indiquen que possiblement l’estàtua estava protegida per una “gàbia” de fusta.

L'estàtua ha estat comparada amb la estàtua criselefantina de Atenea Parthenos feta per l'escultor Fídies, de la qual només ens ha arribat informació a través dels escrits i a través de les còpies romanes que se'n van fer. Aquesta estàtua era feta de marbre i a sobre tenia un recobriment en làmines d'or i comptava aproximadament amb 11 metres d'altura. Aixi doncs, l'estàtua que es trobava a l'interior del temple d'Afea podria seguir les mateixes pautes, tot i que fos realitzada uns 40 anys abans que l'Atenea Parthenos, ja que formarien part del mateix període escultòric.

Bibliografia: http://books.google.es/books?hl=ca&lr=&id=O2ARAgq5IjsC&oi=fnd&pg=PA7&dq=culto+afaia&ots=Mu3bL9tE-m&sig=nFVIZjDnhWy0Evw0Yjv63wteBiE#v=onepage&q=afaia&f=false

BLANCO FRIJEIRO, Antonio, El arte griego, Madrid, Ed. Anaya, 1990

El culte a la deessa.

Tot i que són simples especulacions, es pensa que algun dels seus atributs podria ser una xarxa, degut a la seva relació protectora amb els pescadors i el mar en general. Com era costum a la Grècia Antiga, l'espai interior del temple no era apte per la visita d'aquells qui li retien culte sinó que l'accés quedava restringit a les sacerdotesses que s'encarregaven del benestar del temple. Així doncs, aquestes sacerdotesses estaven al servei de la deessa Afea i s'ecarregaven de portar-li els objectes que es depositaven a l'exterior del temple. Les processons en honor a la deessa es feien a l'exterior del temple, dins el recinte del santuari i en ocassions especials es portava una còpia de l'estàtua interior del temple de menors dimensions.

A l'interior del santuari de Egina s'han trobat armes en tamany real i en miniatura fetes de bronze, de coure o de terracota dipositades a l'entrada del temple. Això fa suposar que la seva manera de retre culte a la divinitat seria mitjançant el depositament d'armes en miniatura a l'altar situat fora del temple, de la mateixa manera que es feia al temple de Praesos, cosa que la relacionaria amb el culte en algunes ciutats cretences.

http://books.google.es/books?hl=ca&lr=&id=O2ARAgq5IjsC&oi=fnd&pg=PA7&dq=culto+afaia&ots=Mu3bL9tE-m&sig=nFVIZjDnhWy0Evw0Yjv63wteBiE#v=onepage&q=afaia&f=false

El Temple d´Afea a Egina

Aquest edifici dòric fou construït cap a l´any 495, poc abans del començament de l´edat clàssica. A pesar de lo limitat de les seves dimensions, el temple d´Atenea Afea és notablement equilibrat i harmoniós. Les seves mesures són de 13,77m x 28,81m. les seves columnes, de 16 peus dòrics arriben a una altura de 5,25m. L´intercolumni és de cinc peus.
Pel que fa a l´espai interior, cal dir que és limitat i la nau no supera els 3 metres d´amplària.

El temple d´Afea, restaurat de manera notable, estava en el seu temps recoberta per una capa d´estuc per tapar les irregularitats de la pedra caliça olivada, amb la qual havia estat construït. És un dels monuments antics que més polèmiques va provocar en el famós "debat sobre la policromia", que durant dècades senceres va remoure, en els segles XVIII i XIX, el món dels arqueòlegs i dels historiadors de l´art a França, Alemanya i Gran Bretanya.
En la seva monumental obra consagrada a la "Expédition scientifique de Morée", publicada per els dibuixants A. Blouet i F.Trézel varen insistir en els elements de color recollits en les ruines del temple d´Afea.

El temple d´Egina és la mostra més hermosa de l´arquitectura grega insular. D´altra banda, cal dir que es tracta d´una obra contemporània del Primer Partenó dels "pisistrátidas".


Bibliografia: Arquitectura griega. Manuales Párramon. Teateros, templos, fortificaciones.

Stierlin, Henri. Grecia: de Micenas al Partenón.

Temple d´Afea a Egina, Restes Conservades.

El temple d´Afaia a Egina es troba instal·lat en un puig on es rendia culte a una divinitat, com indiquen les estatuetes femenines micèniques trobades al lloc. Al sudest del temple; es poden veure les restes de les vivendes dels sacerdots; així com tres banyeres per les purificacions rituals.
D´altra banda, cal dir que trobam rastres de pintura que són visibles encara en algunes parts.

Respecte el descobriment dels frontons, es podria dir que Charles Robert Cockerell; va trobar setze estàtues de marbre representatives d´un període de l´art grec; transició entre l´arcaic i el clàssic. (Els marbres dels frontons descoberts per Cockerell són d´un material de l´Illa grega de Paros).

Tal com ha dit la meva companya, els frontons representen als déus en un combat de Troia. Cada combat es representa en presència d´Atenea. Sobre el seu pit, es troba la pell de Medusa. A més, es pot dir que el retrat de la deessa és anterior als retrats coneguts de la deessa, de somriure jònic. Entre els guerrers, veim a Telamon a l´est i els dos Àyox. Un d´ells és el rei de Salomina, l´altre és l´Àyax Rei de Fòcida.
En el segle XIX, es traslladaren les estàtues a la Glipoteca de Munich. Un altre autor, Furtwängler, va descobrir les restes d´un frontó.
A partir de les restes conservades, s´ha duit un programa de reconstrucció de la policromia. A més, els personatges representats, s´han identificat amb els personatges de la Ilíada.


Charles Robert Cockerell.


Bibliografia: ternerocamposnacho.blogspot.com/2010/02/templo-de-afaia.html

Temple d´Afea a Egina. Restes Conservades.

Respecte als frontons, la transició entre l´estil arcaic i el clàssic, es fa evident en el frontó est. Una de les versions del frontó és que ens trobam figures esculpides per complet; inclús les parts destinades a no ser vistes, en bulte rodó.

A més de les escultures dels frontons; hi havia altres dos grups d´estàtues que es situen en el recinte front a la façana oriental del temple. D´un d´ells queda molt poc, tan sols les cremades d´un arquer, diverses parts de guerrers i un fragment d´Atenea. molt més es sap de l´altre grup; que conta la història del segrest de la nimfa Egea per part de Zeus.
De l´estatuària criselefantina Afaia; situada a la naos, només queda la base de pedra.

S´ha de dir que les figures del temple d´Afea, conserven el típic somriure arcaic. Les estàtues estaven ricament policromades.

Pel que fa al centre de l´àrea sagrada on s´aixeca el temple d´Afea, va existir un altar destinat a la realització de sacrificis cremats, davant el qual s´aixecaren quatre estàtues per a les quatre bases de pedra conservades.

S´ha dit la possibilitat de què el frontó oriental estàs fet a base d´una combinació de diversos elements de les parts del cos nues, juntament amb certs elements en bronze. Tot i així, es diu que és poc probable ja que, de fet, no han aparegut els necessaris punts d´únió en els fragments conservats.

D´altra banda, en base a les escasses restes conservades; hi ha qui diu que mai va existir un primer frontó oriental. Els fragments són pocs i els frontons actuals tenen més de deu figures. En tenen onze a l´oriental i tretze l´occidental. Per tant, no hi hauria suficient escultures per a completar l´espai.

Gran part de les figures es conserven en estat fragmentari; però algunes d´elles co els guerrers dels cantons dels frontons; són la base perfecte per la comparació de l´evolució estilística que es va produir en els escassos vint anys que hi havia entre les obres.

Frontó del Temple d´Afea a Egina, conservat a la Glipoteca de Munich.

Bibliografia: ternerocamposnacho.blogspot.com/2010/02/templo-de-afaia.html.

El Temple de Afea, Comparació amb altres temples.,

Al temple d´Afea, al igual que el Partenó les columnes presenten una correcció de les línies horitzontals, per evitar la deformació pròpia d´aquestes. D´altra banda, aixi com el Partenó, s´han usat efectes òptics. Una altra semblança amb els temples esmentats, és el fet que presenten certa influència de l´Escola Jònica; com el fust esbelt de les columnes. Una altra característica, és el fet que els dos temples, usen l´estil dòric en les columnes. A més, presenten escenes de la Guerra de Troia en les Mètopes.
El temple d´Atenea Afaia forma el triangle sagrat, juntament amb el Partenó i Sunion.

El model d´Afea, juntament amb els temples de Zeus a Olímpia, de Poseidó i el Partenó; és un dels exemples que millor permeten valorar la sincronia entre elegància i monumentalitat, senzillesa i majestuositat; de l´arquitectura grega clàssica. L´esbeltesa de les columnes li otorguen certa lluminositat.
També, es podria dir que el temple de Afea, juntament amb el Partenó; el de Zeus a Olímpia i el de Poseidó de Cabosunion; fixen el canon de bellesa prototípic de l´ordre dòric.

Una altra semblança, és que en el temple de Zeus a Olímpia, les estàtues són fetes de marbre, aixi com en el temple d´Atenea Afaia. A més, els dos temples són hexàstils i perípters. D´altra banda, la nau central del temple de Zeus és doble d´ampla que les laterals com el temple d´Afea, i destaca pel fet que té doble ordre de columnes superposades.

Un altre temple a comparar, és el temple d´Hera. Aquest és perípter, així com també ho podem observar en el temple d´Afea a Egina.

Entre les diferències entre els temples, trobam la rigidesa arcaica en les escultures a diferència de les del temple de Zeus a Olímpia. En el temple de Zeus, les formes humanes són més blanes i flexibles; l´estil es mostra més avançat. No obstant, en aspectes no tan rellevants com el plegat d´algunes teles; persisteix l´ús de l´estil arcaic.





Planta Temple d´Afea a Egina. Planta Temple de Zeus a Olímpia.


Bibliografia: homines.com/arte/templos_griegos/index.htm

El Temple d´Afea, Conclusions.

El temple d´Afea, erigit per a venerar a la deessa Afea, és una construcció hel·lènica religiosa. Es desconeixen els autors d´aquest temple. Però, sabem que fou construït a finals del segle VI aC, i principis del segle V aC, en un període de transició entre el període Arcaic i el període Clàssic de l´art grec.










El temple d´Afea compta amb una sèrie d´escultures en els frontons oriental i occidental, usant un material de gran qualitat com és el marbre de Paros. S´ha de destacar la perfecció de les talles.

D´altra banda, cal dir que es troben presents les formes geomètriques, la proporció i equilibri entre les parts del temple. A més, és considerat un dels edificis canònics alhora de definir l´estil dòric. El temple d´Afea a Egina és un dels més bells exemples dels ideals d´harmonia, proporció, perfecció i equilibri del Primer Classicisme grec. És a més, un model prototípic de l´ordre clàssic; amb una estructura períptera i hexàstila.



Bibliografia: artecreha.com/Textos/el -descubrimiento-de-los-frontones-del-templo-de-afaia.html.