Els frontons

El temple de Afea compta amb dos frontons, situats a la part oriental i occidental de la construcció. Les seves escultures foren descobertes per Robert Cockerell en 1811.
Els frontons del temple foren realitzats en marbre, cada figura per separat.
Representen episodis de la Guerra de Troia per tal de destacar l'actuació que els avantpassats d'Egina van tenir en l'episodi bèl·lic.
Destaca el frontó situat a la part oriental per la qualita del material, màrmol de Paros i la seva perfecció en les talles que resulten molt depurades per l'escultura arcaica i dennoten les primeres mostres del classicisme.
Els dos frontons comptaven amb la representació d'esfinxs i figures femenines als laterals i al centre.
Els eginetes van realitzar diverses escultures per a disposar als frontons ja que una vegada acabada la primera obra van creure que la moda havia canviat i van decidir realitzar-ne una altre més indicada, l'escultura es trobava a l'inici del periòde clàssic, ja no hi havia el somriure arcaic i les posicions dels cossos eren variades, en definitiva era l'inici de l'època clàssica.
Aquests episodis escultòrics també es trobaven policromats en colors vistosos, encara que aquesta policromia es va perdre del tot amb la desafortunada restauració realitzada per Thorvaldsen que reduï les imatges a un tò blanc. El color potenciava el realisme de les figures que ja denotaven gran sentiment i humanitat que les convertien en primeres escultures pròpiament clàssiques.

Bibliografia: http://www.jstor.org/pss/626211